Història d'el kombutxa

Tothom en parla. És la beguda de moda. Tot i que no tants saben realment què és la kombutxa. Aquí tractarem l’origen de la kombutxa, ja que la història del kombutxa es remunta a fa més de 2.000 anys a Àsia.

L’origen del kombutxa

Tot i que la data d’origen del kombutxa és incerta perquè no es conserva cap document amb el dia K, el dia que va sorgir la beguda oficialment, la primera vegada que es va donar a conèixer aquesta beguda va ser a la Xina fa dos mil·lenis, durant la dinastia Qin (221 aC). S’explica que l’emperador Qin Shi Huangdi va ser el primer a fer i beure kombutxa. Uns 200 anys després, la beguda guanyaria fama mundial després que un monjo tibetà anomenat Kombu -que acabaria donant nom a la beguda li regalés a l’emperador japonès Inkyo, a qui, a causa de prendre-la, se li van curar les molèsties digestives. Gràcies a la fama atorgada per aquest fet, la beguda es va expandir per tot el continent asiàtic. De fet, es diu que fins i tot els guerrers japonesos, els famosos samurais, portaven kombutxa a les seves batalles per tenir més energia.

Motius de l’èxit del kombutxa

Des d’Àsia, el kombutxa va viatjar a través de la Ruta de la Seda a Rússia i, posteriorment, a tota Europa. Va ser una beguda molt popular que s’elaborava i consumia en l’àmbit casolà fins que, durant la Segona Guerra Mundial, va arribar l’escassetat de sucre i te, que van ser racionats, i el seu consum es va reduir considerablement. A la dècada de 1960, uns científics suïssos van analitzar la beguda i van confirmar els beneficis del seu consum, donant-li un nou impuls entre els consumidors.
El kombutxa ha perviscut en el temps gràcies a que els seus defensors han pogut comprovar, en pròpia pell, tots els beneficis que aquesta els reporta, com l’aportació de probiòtics que milloren les digestions o els efectes desintoxicants que experimenten després de beure-la.

Als Estats Units porta pràcticament dues dècades comercialitzant-se.

Història del kombutxa a casa nostra

El kombutxa es va originar a la Xina i després es va estendre al Japó i l’Índia. A Europa, va arribar a principis del segle XX a través de Rússia i es va estendre per diversos països, incloent Espanya el 1951 gràcies al metge peruà Faustino Oliver Rodríguez.

A Espanya, l kombutxa es va popularitzar gràcies al “fong” o massa mare, que les famílies compartien amb amics i veïns. La transacció era gratuïta, el que va portar el fong a ser conegut com el fong de la caritat o el fong de la llarga vida.

Aquesta auca en català del voltant del 1955 ja parla de l’existència del kombutxa a casa nostra. El seu text diu així:

Un bolet de forma estranya
fa furor a tot Espanya.
Segons el dir de la gent
hauria vingut d’Orient.

I ací comença l’història
d’aquest bolet ple de gloria.
El suc d’aquest hongo-mina
té per nom teomicina.

Ho cura tot: ulls de poll
cor agre, la grip, el goll,
les picors de tota mena
i fins els dolors d’esquena.

Un psiquiatre distingit
“pobres llunàtics” ha dit
que el bolet de tanta fama
és una pura camama,

i que ell, per moltes raons
prefereix els rovellons.
I ademés, que si això dura
i ningú no hi posa cura,

molta gent -ho diu clar i net-
es tocarà del bolet.