NOMÉS UN KOMBUTXA CARREGAT DE SUCRE NECESSITA NEVERA

¿Neveres? ¡No! Temps i paciència

Si trobar referències escrites sobre el kombutxa és realment complicat, encara ho és més trobar imatges sobre l’elaboració del que rebria el nom d'”elixir de la immortalitat”. Però si hi ha alguna cosa que sí tenim clara, i no només a falta de testimonis gràfics, és que els primers kombutxeros no disposaven de neveres per conservar el kombutxa que elaboraven. No hi havia electricitat, això és evident. L’únic gel que havien de conèixer era el que es formava naturalment durant el fred de l’hivern.

Molt probablement, elaboraven kombutxa i la guardaven en un lloc fresc per consumir-la a temperatura ambient. De fet, no feia falta més per elaborar-la: temps i paciència. Dos ingredients que també conté la nostra Mun Kombucha.

Resumint i perquè quedi clar: només un kombutxa modern, carregada de sucre, necessita fred per controlar la fermentació. A més sucre, més necessitat de refrigeració. Així de simple.

Els tes fermentats que elaborem des del 2015 a Mūn Ferments compleixen absolutament tots els requisits. Únicament contenen entre 0,1 i 1,8 grams de sucre cada 100 mil·lilitres, uns valors absolutament referents i els més baixos de totes les kombutxes sense pasteuritzar que es comercialitzen. Això sí, i per aclarir tots els dubtes, recomanem que un cop l’obris -si no te l’acabe- la guardis a la nevera i la consumeixis en 7 dies. En el moment que l’obris, entra novament oxigen a l’ampolla. Amb aquest, els bacteris acètics es reactiven i reemprèn el procés de fermentació, amb el que la beguda, tot i no perdre propietats, podria tornar-se més àcida i avinagrada.

No et preocupis, si això et passa per accident, sempre pots utilitzar el kombutxa resultant per fer estupendes receptes. Afegint-la, per exemple, a un gaspatxo casolà. Ja veuràs, és tot un descobriment.

P.D. La imatge que il·lustra aquest article es diu Els tres catadors de vinagre. Són Confuci, Buddha i Laozi, autor del llibre més antic sobre taoisme. El vinagre també és un fermentat i podríem considerar-lo ‘cosí germà’ del nostre apreciat kombutxa.