Es calcula que el kombutxa té 2.000 anys d’història i que va néixer al continent asiàtic. Les seves propietats saludables han fet perviure aquest te fermentat al llarg dels segles. Així, ha superat problemes tan importants com guerres, aïllaments i la falta de subministraments dels seus principals ingredients.
Durant aquests dos mil·lenis, el kombutxa s’ha consumit i s’ha elaborat en molts països. Encara que des de l’any 2000 viu un important auge al món occidental, sobretot als Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, aquest te ha estat part de la cultura gastronòmica i també medicinal de molts llocs.
I tu, com li dius?
Comboucha, combucha, chamboucho, fungojapon, fungus, funko, gout, hanpao, hendenpilz, indischer, kargasok, kvass, kwass, kongo, ling-zhi, k’un-pu-ch’a, kombucha, kombutxa, manchurian elixir, mon-gn, olinka, russsithe, theebier, tschambucco, yaponge, zaubertrank… I així fins a prop de 100 noms diferents se li atorguen a aquesta beguda fermentada en diferents punts del món, segons el focus i les llegendes que envolten a aquesta beguda gairebé màgica, que també té el sobrenom d’el·líxir de la vida i té de la immortalitat.
Gràcies a la persuasió o potser al bon olfacte de molts que han pogut experimentar els beneficis del seu consum, aquest té ha perviscut al llarg de la història. Potser a molts dels que ens esteu llegint us sona remotament l’intercanvi de mares (ara conegudes mundialment amb l’acrònim de Cultura Simbiòtica de Bacteris i Llevats, scoby) que es feia al nostre país. Sobre la dècada dels 50 i 60, no era estrany veure en molts llars d’Espanya un cultiu de kombutxa. En un recipient cobert amb una gasa, es guardava en un lloc fosc de la casa i s’alimentava amb te sucrat. Quan el bolet es multiplicava, es regalava un tros a una altra família, perquè pogués beneficiar-se del seu consum elaborant kombutxa.
Aquest costum, lamentablement, va caure gairebé en l’oblit. I, encara que poc a poc s’ha anat recuperant la producció casolana de kombutxa, l’aparició d’empreses que la elaboren amb les més estrictes normes de seguretat i higiene, ha fet decantar als consumidors a comprar-la ja elaborada.
Saps escollir el millor kombutxa?
Quan vulguis iniciar-te en el món del kombutxa i apostis per anar a comprar una ampolla a la botiga, no et preocupis. Anem a fer-te unes quantes recomanacions. La més important és que analitzis detingudament l’etiqueta.
Busca un kombutxa que estigui elaborada seguint el mètode tradicional, que no hagi estat pasteuritzada -per evitar que perdi propietats probiòtiques-, que contingui únicament ingredients naturals i que, a més a més, siguin ecològics.
També és molt important que et fixis en el recipient. Descarta’l si és de plàstic. Sempre, en vidre, que a més a més de ser inerte, no traspassarà partícules perilloses al contingut. I un plus que hauria de fer decantar la balança: la quantitat de sucre que contingui. Menys és més. Menys sucre equival a una fermentació més llarga, a més qualitats organolèptiques i saludables. Al mercat poques marques compleixen totes i cadascuna d’aquestes característiques.
Mun Kombucha, de Mūn Ferments, destaca per la seva elaboració cuidada i estudiada, amb un procés exclusiu que aconsegueix un producte pràcticament exempt de sucre. La trobaràs en establiments físics de tota Espanya i a la seva botiga en línia, en les seves 10 exclusives varietats.