La síndrome de Gilbert i la salut hepatobiliar,

per Marc Vergés, dietista integratiu

La síndrome de Gilbert – Meulengracht és una malaltia autosòmica que cursa amb hiperbilirrubinèmia no conjugada en absència de malaltia hepatocel·lular o hemòlisi. En aquests pacients l'activitat d'uridina difosfat-glucoronil transferasa es redueix un 30% del normal. (1) la qual cosa es tradueix en hiperbilirrubinèmia indirecta elevada. Afecta entre el 4 i el 16 per cent de la població, i és durant l'adolescència, quan hi ha un augment d'esteroides sexuals que afecta el metabolisme de la bilirubina, el moment en què apareix habitualment (2).

Existeixen genotips (persones amb expressions genètiques alterades) que cursen amb una disminució d'activitat d'un enzim, la UGT1A1, (disminució d'entre un 10 i un 35%) aquest enzim, és el necessari per conjugar l' àcid glucurònic amb la bilirubina perquè pugui ser hidrosoluble i així pugui ser excretada per la bilis a l'intestí. (2)

Caracterització de la Síndrome de Gilbert

La síndrome de Gilbert – Meulengracht es caracteritza per la incorrecta eliminació de la bilirubina a causa de la ineficàcia de l'organisme de poder expulsar-la a través de l'àcid biliar correctament conjugat. La conseqüència més visible d'aquesta acumulació de bilirubina en sang, és l'adquisició d'un to groguenc a la pell.

Una altra conseqüència no tan visible té a veure amb les hormones com els estrògens que no es podran eliminar correctament i de la mateixa manera molts medicaments com antiretrovirals (Atazanavir,Indinavir..), paracetamol intravenós, Irinotecán o tobultamida entre d'altres poden produir toxicitat en no ser eliminats correctament.
Però existeixen a més altres conseqüències poc visibles; després que la bilirubina en sang ajudi a degradar els glòbuls vermells desgastats, viatja a la vesícula biliar per poder formar part dels processos de digestió dels lípids actuant alhora, com un agent d'eliminació de residus (com els medicaments o la bilirubina oxidada) que seran excretats a l'intestí.

En definitiva, falla el procés hepàtic anomenat glucuronització. Si els conductes biliars estan inflamats, no és possible una bona digestió i molt menys una correcta gestió de residus, produint males digestions i major toxicitat en sang, podent produir major facilitat de patir malalties del sistema circulatori, inflamatòries i/o oxidatives. Si no es produeix prou bilis, es produirà una mala digestió dels greixos per damunt de tot, ja que, es requereix d'àcid biliar perquè siguin ben hidrolitzats per ser absorbits, es generaran gasos, inflamació d'abdomen i alteració de la consistència de la femta.

Els nivells de bilirubina en sang, augmentaran per la taxa o nivell de catabolisme hemo, l'absorció de bilirubina de l'intestí, l'excreció hepàtica i el transport transepitelial de la sang a l'intestí. (3) Els afectats per la síndrome de Gilbert tindran major possibilitat de produir càlculs biliars (2), però la síndrome de Gilbert també pot tenir algun avantatge, a causa del poder antioxidant que li confereixen els nivells en sang de bilirubina, menys incidència de cardiopatia isquèmica o diferents tipus de càncer com el de Hodgkin. (2,4,5).

Kombutxa i Síndrome de Gilbert

El te de kombutxa és una beguda fermentada, lleugerament àcida que es produeix a partir de la fermentació de les fulles de te (Camellia sinensis) donant lloc a un compendi de bacteris acètics que inclouen Acetobacter xylinum , A. xylinoides o Bacterium gluconicum i llevats com Saccharomyces cerevisiae , S. ludwigii , Zygosaccharomyces bailii , Z. rouxii , Schizosaccharomyces pombe , Torulaspora delbrueckii , Brettanomyces bruxellensis , B. lambicus , B. custersii , Candida sp., OPichia membranaefaciens. (6) La beguda probiòtica de kombutxa, es pot elaborar, a partir de la fermentació de diferents varietats de tes; verd (el més habitual), Oolong o negre.

Existeixen preparacions amb rooibos que mantenen les mateixes propietats que la beguda fermentada amb els anteriors tes però sense teïna i amb menor contingut d'àcid acètic i etanol (9), interessant per a persones sensibles a la cafeïna i amb baixa tolerància al sabor àcid. No obstant això, el rooibos no és de la família de la Camellia Sinensis i no conté tanins, que són fonamentals perquè es pugui produir kombutxa un lot rere l'altre. També s'han realitzat fermentacions amb fulles de roure, veient resultats en major capacitat antiinflamatòria en reduir citocines proinflamatòries Il-6 i TNF-alfa, disminuint l'estrès oxidatiu (10).

La kombutxa preparada a partir de te negre va presentar valors més alts de contingut d'àcid orgànic en termes d' àcid glucurònic, glucònic, DSL, ascòrbic, acètic i succínic, en comparació amb el te oolong i el te verd. El te verd en segon lloc. Es va trobar que el nivell més alt de contingut d'àcid orgànic en el te de kombutxa és l'àcid glucònic. L'àcid glucurònic present en la kombutxa s'ha associat amb una sèrie de beneficis per al fetge. L'àcid glucurònic juga un paper important en la desintoxicació del fetge i en el procés associat amb l'excreció de productes químics exògens coneguts com a glucuronidació. (6) És precisament per aquest motiu (la presència d'UPD-àcid glucurònic) que resulta un probiòtic o simbiòtic interessant per a pacients amb síndrome de Gilbert. La beguda kombutxa pot tenir efectes de neteja biliar, concretament de la vesícula biliar (7), beneficiant a possibles candidats a patir colecistectomia en pacients amb risc genètic o per mala epigenètica.

L'àcid UDP-glucurònic té tres funcions principals (8):

1. Desintoxicació de substàncies verinoses mitjançant conjugació i posterior eliminació.
2. Transport d' hormones i altres substàncies importants a través de la conjugació i posterior alliberament en la ubicació objectiu, teixit, etc.
3. Intermedi en la biosíntesi d'àcid ascòrbic (excepte en primats i conills d'índies).

L'enemic de l'àcid glucurònic o la glucuronització: La beta-glucuronidasa.

La beta-glucuronidasa és un enzim produït per bacteris intestinals com l'E.coli i pot anul·lar els efectes positius de la glucuronització.(11) D'aquesta manera, es reactivarien els tòxics anul·lats per la glucuronització. Això pot contribuir a l'aparició de diferents tipus de càncer, com el de còlon o els hormonodependents de mama i pròstata.(12,13)

Els nivells de Beta-glucuronidasa augmenten si:

• Els greixos saturats predominen en la dieta.(14)
• Tens sobrepès (14)
• Ets home (14)
• Ets veterà/na (15)
• Ets fumador (15)
• Tens el fetge inflamat o càncer de còlon.(16)

Per contrarestar la beta-glucuronidasa:

Menja una dieta basada en vegetals, com la carbassa, la carbassa, el carbassó, el cogombre i la síndria, pomes, peres, prunes, cireres, préssecs, gerds i maduixes) i els llegums (pèsols i fesols). ) (17) No obstant això, un altre estudi amb 63 voluntaris va trobar un augment d'aquest enzim en una dieta enriquida amb crucíferes, cítrics i soja. (18) La beguda fermentada de kombutxa també va exercir reducció d'aquest enzim (19). La restricció calòrica en micos i ratolins també ha millorat la disminució de la beta-glucuronidasa (20), encara que en Gilbert pot no anar bé fer dejunis llargs, es pot dejunar en períodes de 12 hores en forma de dejuni intermitent i segons la meva experiència clínica en alguns casos, es poden augmentar les hores de dejuni si s'ingereix kombutxa durant el període d'esmorzar, no superant les 16 hores de dejuni intermitent, és a dir, un 16/8 (16 hores de dejuni i 8 hores d'ingesta adequada). (No s'han de practicar dejunis llargs sense la supervisió d'un especialista)   Marc Vergés

Bibliografia

1. Fretzayas, A., Moustaki, M., Liapi, O. i col. Epònim. Eur J Pediatr 171, 11-15 (2012)
2. Thoguluva Chandrasekar V, Síndrome de John S. Gilbert. [Actualitzat l'11 d'abril de 2019]. A: StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2020 gen.
3. Karl-Heinz Wagner, Ryan G. Shiels, Claudia Anna Lang, Nazlisadat Seyed Khoei i Andrew C. Bulmer (2018) Criteris de diagnòstic i contribuents a la síndrome de Gilbert, Critical Reviews in Clinical Laboratory Sciences, 55:2, 129-139, DOI: 10.1080 / 10408363.2018.1428526
4. Gorbunova O, Chernysheva E. [A NEW LOOK AT GILBERT SYNDROME (LITERATURE REVIEW)]. Georgian Med News. 2019 Nov;(296):75-81.
5. Vítek L, Jirsa M, Brodanová M, Kalab M, Marecek Z, Danzig V, Novotný L, Kotal P. Gilbert syndrome and ischemic heart disease: a protective effect of elevated bilirubin levels. Atherosclerosis. 2002 Feb;160(2):449-56. DOI:10.1016/s0021-9150(01)00601-3
6. Kaewkod T, Bovonsombut S, Tragoolpua Y. Eficàcia de la Kombutxa obtinguda de tes verd, oolong i negre en la inhibició de bacteris patògens, antioxidació i toxicitat en la línia cel·lular de càncer colorectal. Microorganisms . 2019; 7 (12): 700. Publicat el 14 de desembre de 2019 doi: 10.3390 / microorganisms7120700.
7. Hepatotoxicitat per «fongs» de Kombutxa.Annals of Emergency Medicine, Volum 26, Número 5, 660-661. DOI: 10.1016 / s0196-0644 (95) 70028-5
8. Hoffmann, N. «The ubiquitous co-enzyme UDPglucuronic acid detoxifying agent in kombucha tea.» 2000-03-24)[2007-11-30]. http://www. ourbluemarble. us/Norbert/kombucha/Glucuron/glucuron. htm (2002)
9. Gaggìa F, Baffoni L, Galiano M, et al. Kombucha Beverage from Green, Black and Rooibos Teas: A Comparative Study Looking at Microbiology, Chemistry and Antioxidant Activity. Nutrients. 2018;11(1):1. Published 2018 Dec 20. doi:10.3390/nu11010001.
10. Jessica Martínez Leal, Lucía Valenzuela Suárez, Rasu Jayabalan, Joselina Huerta Oros i Anayansi Escalante-Aburto (2018) Una revisió sobre els beneficis per a la salut dels compostos nutricionals i metabòlits de kombutxa, CyTA – Journal of Food, 16: 1, 390-399, DOI: 10.1080 / 19476337.2017.1410499
11. Romilly E. Hodges and Deanna M. Minich. Modulation of Metabolic Detoxification Pathways Using Foods and Food-Derived Components: A Scientific Review with Clinical Application.Volume 2015 |Article ID 760689 | 23 pages | 9
12. Calcium-D-glucarate.Altern Med Rev. 2002 Aug;7(4):336-9.
13. Zółtaszek R, Hanausek M, Kiliańska ZM, Walaszek Z. [The biological role of D-glucaric acid and its derivatives: potential use in medicine]. Postepy Higieny i Medycyny Doswiadczalnej (Online). 2008 Sep;62:451-462.
14. Maruti SS, Li L, Chang JL, et al. Dietary and demographic correlates of serum beta-glucuronidase activity. Nutr Cancer. 2010;62(2):208‐219. doi:10.1080/01635580903305375.
15. Gratz, Matthias a ; Kunert-Keil, Christiane ab ; John, Ulrich c ; Cascorbi, Ingolf yd ; Kroemer, Heyo K. a Identificació i anàlisi funcional de variants genètiques de la β-glucuronidasa humana en una mostra de població alemanya, Farmacogenètica i Genòmica: desembre de 2005 – Volum 15 – Número 12 – p 875-881.
16. Kim, D., Jin, Y. Activitat intestinal de la β-glucuronidasa bacteriana de pacients amb càncer de còlon. Arch Pharm Res 24, 564 (2001). https://doi.org/10.1007/BF02975166
17. Johanna W. Lampe, Shuying S. Li, John D. Potter, Irena B. King, serum β-glucuronidase activity is inversely associated with plant food intake in humans, The Journal of Nutrition , Volum 132, Número 6, juny de 2002, Pàgines 1341–1344, https://doi.org/10.1093/jn/132.6.1341
18. Maruti SS, Chang JL, Prunty JA, et al. Serum beta-glucuronidase activity in response to fruit and vegetable supplementation: a controlled feeding study. Cancer Epidemiol Biomarkers Prev. 2008; 17 (7): 1808-1812. doi: 10.1158 / 1055-9965.EPI-07-2660.
19. KanWangXuhuaGanXinyunTangShuoWangHuarongTan. Determination of D-saccharic acid-1,4-lactone from brewed kombucha broth by high-performance capillary electrophoresis. https://doi.org/10.1016/j.jchromb.2009.12.003.
20. Reynolds MA, Dawson DR, Novak KF, et al. Effects of caloric restriction on inflammatory periodontal disease. Nutrition. 2009;25(1):88‐97. doi:10.1016/j.nut.2008.07.003