Només un kombutxa carregat de sucre necessita nevera
Los tres catadores de vinagre: Confucio, Buddha y Laozi
Els orígens del kombutxa són una mica incerts. Segons les primeres referències escrites, aquesta beguda fermentada de la qual tothom parla en l’actualitat, va néixer a l’antiga Xina, bressol del té, cap a l’any 221 a.C. Sembla que durant la dinastia Han, l’emperador Qin Shi Tsin la va beure per primera vegada i va poder comprovar els seus beneficis. No obstant, i donat que el té negre va néixer molt abans, documentat entre el 1600-1046 a.C., podria ser que el kombutxa sorgís, de manera espontània, uns vuit segles abans de ser referenciada per escrit.
És una mica complicat conèixer la data exacta del naixement real del kombutxa. El dia K, en què es pot dir “va ser creat (el kombutxa)”, és una autèntica incògnita. Encara més quan sabem que l’emperador Shi Huanghti, successor de Qin Shi Tsin i popular per iniciar el projecte de la Gran Muralla, també va ser famós per suprimir l’alfabetització i, fins i tot, cremar milers de llibres que documentaven la història d’aquesta època.
¿Neveres? ¡No! Temps i paciència
Si trobar referències escrites sobre la kombutxa és realment complicat, encara ho és més trobar imatges sobre l’elaboració del que rebria el nom d'”elixir de la immortalitat”. Però si hi ha alguna cosa que sí tenim clara, i no només a falta de testimonis gràfics, és que els primers kombutxeros no disposaven de neveres per conservar la kombutxa que elaboraven. No hi havia electricitat, això és evident. L’únic gel que havien de conèixer era el que es formava naturalment durant el fred de l’hivern.
Molt probablement, elaboraven kombutxa i la guardaven en un lloc fresc per consumir-la a temperatura ambient. De fet, no feia falta més per elaborar-la: temps i paciència. Dos ingredients que també conté la nostra Mun Kombucha.
Resumint i perquè quedi clar: només un kombutxa modern, carregada de sucre, necessita fred per controlar la fermentació. A més sucre, més necessitat de refrigeració. Així de simple.
Els tes fermentats que elaborem des del 2015 a Mūn Ferments compleixen absolutament tots els requisits. Únicament contenen entre 0,1 i 1,8 grams de sucre cada 100 mil·lilitres, uns valors absolutament referents i els més baixos de totes les kombutxes sense pasteuritzar que es comercialitzen. Això sí, i per aclarir tots els dubtes, recomanem que un cop l’obris -si no te l’acabe- la guardis a la nevera i la consumeixis en 7 dies. En el moment que l’obris, entra novament oxigen a l’ampolla. Amb aquest, els bacteris acètics es reactiven i reemprèn el procés de fermentació, amb el que la beguda, tot i no perdre propietats, podria tornar-se més àcida i avinagrada.
No et preocupis, si això et passa per accident, sempre pots utilitzar la kombutxa resultant per fer estupendes receptes. Afegint-la, per exemple, a un gaspatxo casolà. Ja veuràs, és tot un descobriment.
P.D. La imatge que il·lustra aquest article es diu Els tres catadors de vinagre. Són Confuci, Buddha i Laozi, autor del llibre més antic sobre taoisme. El vinagre també és un fermentat i podríem considerar-lo ‘cosí germà’ del nostre apreciat kombutxa.
